La nieve que rodea el cráter
LA NIEVE QUE RODEA EL CRATER té la base en el diàleg establert
entre l'escriptor i poeta Rafeal Argullol, el director de cinema Pela del Álamo i el fonògraf i productor Tasio per tal de realitzar
una peça audiovisual a partir del poema “12-12-2014” de lescriptor.
"Un viatge des dels deserts d'Almeria fins a l'illa mediterrània de Sicília.
Un viatge que connectarà dues fites geològiques al sud últim de la placa tectònica Euroasiàtica: la geoda de Pulpí i el volcà Etna.
Dos llocs on la fricció tectònica ha donat lloc a fenòmens naturals d'una bellesa i una violència inigualable.
Del que és sòlid al que és líquid. Un viatge de l'antic, del que és estàtic, al que es transforma, al que evoluciona. El desert representa una cosa, el volcà és l'altra."
entre l'escriptor i poeta Rafeal Argullol, el director de cinema Pela del Álamo i el fonògraf i productor Tasio per tal de realitzar
una peça audiovisual a partir del poema “12-12-2014” de lescriptor.
"Un viatge des dels deserts d'Almeria fins a l'illa mediterrània de Sicília.
Un viatge que connectarà dues fites geològiques al sud últim de la placa tectònica Euroasiàtica: la geoda de Pulpí i el volcà Etna.
Dos llocs on la fricció tectònica ha donat lloc a fenòmens naturals d'una bellesa i una violència inigualable.
Del que és sòlid al que és líquid. Un viatge de l'antic, del que és estàtic, al que es transforma, al que evoluciona. El desert representa una cosa, el volcà és l'altra."
Durant l'estada d'una setmana a Casa de Lava (abril del 2021) es va fer un treball d'exploració per part dels dos artistes. Des de captació de so, edició de vídeo fins a la redacció d’un guió en fase exploratòria. Es van comptar amb les mentories d'Andrés Duque i Zoraida Roselló.
Bio de Pela del Álamo:
(Madrid, 1979) Llicenciat en Comunicació Audiovisual (2002) i Màster en Documental de Creació per la Universitat Pompeu-Fabra (2006). La seva carrera professional va començar el 2001 i des de llavors ha treballat en publicitat, televisió i ficció. El 2005 va crear Diplodocus Produciones, compaginant aquesta activitat professional amb projectes propis en l'àmbit del documental. La seva primera experiència com a director va ser amb el migmetratge documental per a televisió A quarta pista (2006), sobre el fenomen del Nuevo Circo. El 2007 va iniciar un llarg procés de producció de N-VI (2012), llargmetratge que retrata l'antiga carretera que uneix Galícia i Madrid, estrenat el 2012 i rebent diversos premis a diversos festivals. El 2013 assumeix la direcció del Festival Internacional de Curtmetratges de Santiago de Compostela – Curtocircuíto.
Bio de Tasio:
Javi Tasio és productor independent de so i cinema. Impulsa projectes que desdibuixen la línia entre realitat i ficció, amb una tendència natural cap a nous llenguatges mitjançant l'experimentació sonora, els formats i la narrativa. Combina aquesta activitat amb les seves altres facetes com a dissenyador sonor i músic.
Com a comissari impulsa trobades i projectes al voltant de les noves tendències sonores, visuals i performatives que combinen disciplines artístiques i científiques des del segell UMMM.
Fa marxada del projecte Això no és una poesia, del grup Paciència i del col·lectiu BRBR.
Bio d’Andrés Duque:
Andrés Duque és un cineasta hispà-veneçolà. El seu treball més conegut és Ivan Z, un retrat del cineasta de culte Iván Zulueta que li va valer una nominació als premis Goya de l'Acadèmia. El 2011 realitza el seu primer llargmetratge “Color gos que fuig”, estrenat al Festival International de Cinema de Rotterdam i va obtenir el premi del públic al Festival Internacional de Cinema Punt de Vista. El 2012 és un dels cineastes convidats al prestigiós seminari Flaherty que se celebra a Nova York. El 2013 rep el Premi Ciutat de Barcelona per la seva pel·lícula “Assaig final per a utopia”.
Iván Z (2004, curt doc), Paralelo 10 (2005, curt doc), Landscapes in a Truck (2006, curt doc), La constelación Bartleby (2007, curt), Life Between Worlds Not in Fixed Reality (2008, curt doc) ), All You Zombies (2008, curt doc), No es la imagen es el objeto (2009, curt), Color perro que huye (2011, doc), Ensayo final para utopía (2012, doc).
Bio Zoraida Roselló:
Va estudiar Geologia a Espanya i Itàlia. Treballant com a tal va decidir donar un alt a la seva vida el 2010 per començar a alimentar el mostret que portava a dins des de feia anys, la fotografia. Desenvolupant la seva afició a mode D.I.Y. va arribar al descobriment del gènere documental amb el seu primer curtmetratge l’Estratègia de Madame Bretó, 2012, premi del públic 2013 al BccN, al Festival de Cinema de Lanzarote i al Festival Curt-Redó. Se Fa Saber, és el seu primer llargmetratge documental.