Pelis com pedres,
pedres com pelis
Pedres com pelis per Valentin Via
Del Leitfossil de Warburg a un Atles de les pedres. La geologia del cinema, la (post)memòria col·lectiva, el paisatge (re)creat, l'horitzó. Connexions entre capes geològiques, arqueologia de la memòria. I Imatges. Del Spiral Jetty (1970), l'obra de Roberth Smithson filmada al cinema sense càmera Salt Crystals Spiral Jetty Dead Sea Five Year Film (2013) de Jennifer West. Materialitat, mitjà i dispositius. De Les Pedres de Roger Caillois a la glacera filmada de Chamonix dels Lumière i que, prèviament, va pintar Turner el 1816. Les capes geològiques i el seu moviment per les il·lustracions científiques d'Orra White Hitchcock. Les roques i muntanyes de l'obra contemporània de la cineasta americana Eva Kolcze passant per l'obra Eroded pyramid (2019) del Colectivo Los Ingrávidos o l’obra digital de Climbing (2011) de Jess McLean. Les pedres són testimoni i ens poden parlar d'un temps. Són el present i atrapen un passat, són una imatge supervivent. Les imatges com a fòssils són testimonis del temps, el canvi i del seu esgotament. Són vives. S'enterren com les imatges i són permeables a la llum. Per tot arreu. Com materialitzar aquest Atles Mnemosyne contemporani? Pertanyen a una ecologia de la imatge però també són geologia del medi. Una pedra filmada pot ser filmada per una part d'ella, del seu mineral, ja que el dispositiu cinematogràfic està compost per aquests minerals. Jussi Parikka i l’A Geology of media. Quin lloc d'exhibició li pertany pertany a aquestes pedres? Aquesta investigació (i necessària materialització) és un punt de partida a una meta-referencialitat de les pedres en relació al seu referent quan són filmades i al seu simbolisme en tant que fòssil-pel·lícula.
PROGRAMA PER DIES DEL 4 AL 7 DE JULIOL
ARTISTES I COMISSÀRIES CONVIDADES
Olatz Ovejero
Ens parlarà dels processos fílmics de creació a través de la confecció d'un herbari col·lectiu del Mas Maurici, fet conjuntament amb tots participants d'aquesta edició. Així dialoga amb el procés creatiuamb la preservació, el tacte, l'observació i la recerca a l’entorn.
Eloísa Suárez
Projectarem una carta blanca en dues direccions, entre dues trobades sobre cinema contemporanis. Hem co-programat una nit amb el concepte de PELIS COM PEDRES / PEDRES COM PELIS. Eloïsa va venir a la primera edició i el seu projecte Cine Cauce neix d'una necessitat com la nostra. Espais alternatius d'exhibició i reunió entre el cinema i altres arts.El Club de Piedras
És un gimnàs de meditació i dibuix. És l'únic gimnàs del món que es compromet a tornar-te els diners si tens cruiximents. Encara així, la realitat és dura: els abdominals, el dibuix i la meditació només són possibles si et compromets amb la pràctica. I aquí hi ha el Club per fer-ho divertit, perquè una altra veritat com un temple és que si no t'ho passes bé, no hi ha cap compromís.Andrea Sánchez
Projectarà el seu primer curt Frialdad en una sessió de carta blanca entre Cine Cauce i Casa de Lava. Conformarà una sessió de quatre curtmetratges que expandirà i travessarà la representació de la muntanya, l'arxiu i els gèneres cinematogràfics cap a altres punts de fugida.Belén Soto
Proposa lectures en veu alta juntament amb la projecció d'un rotllo de super8 que encara no ha vist sencer. Les lectures són fragments del seu llibre pasarás a despedirte?, editat aquest any per Blatt y Ríos Espanya; la pel·lícula és una qualsevol de les que ha acabat heretant del seu avi, a qui no té molta estima però a qui agraeix aquest registre. El seu pare es va dedicar un dia a digitalitzar les parts que més li van interessar, i gràcies a això va poder mirar el seu passat, a la seva terra, a unes alegries i unes crueltats que forgen la seva herència afectiva. Anys després de veure les digitalitzacions va escriure un conte que ara forma part del llibre: aquest serà el final de les lectures.Julián Galay
A la primera nit de projecció, comptarem amb l'artista Julián Galay que presentarà la seva obra, Un silencio sísmico (2023) i que acompanyarà en una sessió doble el llargmetratge Río Turbio (2020) de Tatiana Mazú i de la qual ell mateix ha fet el disseny sonor. Un silencio sísmico serà la primera projecció de totes les d'aquesta edició i comptarem amb el director per generar un primer diàleg amb les pedres i el cinema; les possibilitats i les impossibilitats de representació, l'acostament a lamatèria i l'absència.
Joana Moya
Proposa una activació corporal amb Volverse miscroscópico. Com entendre les roques com a sistemes vius; com ficar-nos a les seves estructures, en el seu moviment i en el seu temps, treballant a través del nostre cos i dels seus diferents escales i possibilitats.Tasio
Participarà a Volverse microscópico amb una activació sonora, provenent de l’arxiu personal i que porta temps desenvolupant i re-descobrint, a partir de projectes sonors anteriors.PROJECCIONS
Amijima de Jorge Suárez-Quiñones (ESP, 2016, 55’) Río Turbio de Tatiana Mazú (ARG, 2020, 82’) Un silencio sísmico de Julián Galay (ARG, 2023, 19’) Frialdad d’Andrea Sánchez (ESP, AND, 2024, 14’) Carne de mi carne: entraña de María Alcaide (ESP, 2021, 35’) Metratge de Super8 inèdit de Belén Soto.
Amijima de Jorge Suárez-Quiñones (ESP, 2016, 55’)
Río Turbio de Tatiana Mazú (ARG, 2020, 82’)
Un silencio sísmico de Julián Galay (ARG, 2023, 19’)
Frialdad d’Andrea Sánchez (ESP, AND, 2024, 14’)
Carne de mi carne: entraña de María Alcaide (ESP, 2021, 35’)